Cal dir res més?

Crec que ja està tot dit, no? He rebut aquesta imatge per correu electrònic i m'ha semblat digna per a compartir-la amb tots els qui, com jo, penseu que tots tenim dret a una vida digna.

Nou curs

Després de tant de temps sense escriure res de nou al bloc, hui m'he decidit perquè sent la necessitat de parlar d'un tema que veig candent al centre on treballe aquest curs: la intolerància.
El meu nou destí és un lloc multiracial, un lloc on cada dia conviuen alumnes de diferents ètnies: gitanos, àrabs, "paios", orientals... i he de dir que em resulta esborronador veure el racisme que reflecteixen la majoria d'ells.
Per a mi, és evident que els xiquets només reflecteixen el que veuen al món dels majors i sobretot, en casa seua. Cada dia repeteixen "moro de mierda, vete a tu país" i d'altres frases d'aquest tipus que em fereixen l'oïda, i el cor. Des del meu humil lloc de professora intente que comprenguen que, tot i que som diferents, tots som iguals, tenim uns sentiments, uns desitjos, unes inquietuds i unes necessitats vitals i sentimentals que ens fan iguals. Però no sé si res de tot això els arriba. Si no canvia la visió del món que els ofereixen a casa, el que pugam fer a l'escola serà com un minúscul gra d'arena en un desert, tanmateix, mai no hem de perdre l'esperança d'un món millor, per això som educadors, no?
M'agradaria, per això, demanar que si sabeu d'algun tipus de material o recurs que puga fer servir per tal de tractar d'obrir-los un poc els ulls, me'l fereu conéixer.

Home, quin futur ens espera?

Aquesta pel·lícula ha estat llançada al món sencer de manera gratuïta el 5 de juny passat, el Dia Mundial de l'Ecologia. En ella es fa un repàs a la història del nostre planeta i se'ns recorda d'on venim i cap a on anem. Mitjançant unes imatges precioses es fa un toc d'atenció sobre quines són les possibilitats de mantenir el nostre món tal com el coneixem per tal que les generacions futures el puguen heretar i gaudir en les millors condicions.
Però ací el que paga la pena és que veieu la pel·lícula atentament mentre escolteu la narració i decidiu per vosaltres mateixos quina opinió us mereix.

http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM

Vacances

Ja quasi acaba el curs. En un moment com aquest tots estem bastant saturats i pensem en les vacances com el moment ideal per a fer allò que més ens agrada o simplement per a no fer res.
Si sou dels qui us heu plantejat no fer res us recordaré una cosa: el temps passa i mai no torna. Quina frase més tòpica, no? però no per això deixa de ser una veritat com una casa. La meua recomanació és que aprofiteu cada moment per a passar-lo de la millor manera possible, com més us agrade o més profit en pugueu traure. I no penseu que m'he posat filosòfica ni que em pense tindre cap tipus de saviesa. Simplement tenia ganes de recomanar-vos la lectura d'un llibre aquestes vacances: es tracta d'un llibre escrit per un company professor de geografia i història, Josep Villaroya.
La globalitza...què? ens parla del fenomen de la globalització d'una manera clarificadora i fàcil d'entendre per a qualsevol lector, ja que els protagonistes són una colla de joves a qui han encarregat un treball de l’institut sobre la globalització i es presenten en casa d’un mestre i amic, Biel, per tal que els ajude a resoldre dubtes. Aida, Pau, Alba i Rafel senten parlar de la globalització gairebé tots els dies i els afecta en les seues vides (moltes vegades, fins i tot, sense saber-ho): l’especulació, la precarització del treball, la dificultat per a trobar casa, la deslocalització de les empreses als països del Sud, la fam, els guanys multimilionaris dels bancs i les multinacionals, el consumisme, les migracions, la borsa, Internet, el canvi climàtic… El mestre-amic comença aclarint alguns conceptes per tal d’evitar malentesos. Tot seguit, Biel fa una ullada a l’estat del món des de diferents perspectives, i més tard pretén fer comprendre els joves que cal analitzar el sistema-món capitalista, que cal estudiar les causes que fan que el món actual siga com és, que no res succeeix per casualitat. Finalment, a l’últim capítol del llibre, el mestre els explica que hi ha alternatives a aquest món, i que el nostre futur, i el del nostres fills i filles, dependrà de què fem a hores d’ara. El futur no està escrit, i un món més just i més sostenible no només és possible, és imprescindible. Les utopies són possibles… i cal que les construïm entre tots i totes.
Per cert, el llibre el podreu trobar editat per Edicions del Bullent dins la col·lecció "Claus per entendre el món", i penseu com diu el subtítol d'aquest llibre que "un altre món no només és possible, és imprescindible"

Pink i "Dear Mr. President"

Visitant el bloc que elabora el meu company Paco López amb els seus alumnes de l'assignatura de "Valencià: llengua i imatge", he trobat aquest video de la cantant Pink. És purament una invitació a la reflexió. No deixeu de fer-li una ullada.

Per cert, no us perdeu tampoc l'oportunitat de visitar el bloc de Paco López

http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/posts

Recursos

Una de les intencions d'aquest bloc és ser una eina útil de consulta per a tots aquells que la vulguen fer servir. És per això que us he deixat al marge tres nous elements.
El primer d'ells és un calendari on aniré incloent aquells esdeveniments que considere oportuns.
El següent és un traductor d'idiomes que em sembla molt útil per als possibles visitants d'aquest bloc, el qual pretén ser lloc obert a gent de molt diverses llengües nadives.
Per últim, seguint amb la mateixa vocació de servei us deixe un diccionari que us podrà resoldre tots aquells dubtes que pugueu tindre respecte del lèxic de la nostra llengua.
Per cert , s'accepten suggerències...

La pasqua

Ací us deixe una presentació que vaig elaborar amb dues companyes per a un curs d'acollida de nouvinguts. Es tracta de donar a conéixer als nostres alumnes una de les nostres tradicions més populars.

La pasqua

View more presentations from lourdesf.

L'aula d'acollida

Tot i que no és exactament el mateix que el que tenim a la Comunitat Valenciana, a Catalunya existeix l'aula d'collida.
L'aula d'acollida és una eina de treball creada per atendre a la diversitat en els diferents centres d'ensenyament a l'ampar del Pla per la Llengua i la Cohesió Social, posat en marxa pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
L'aprenentatge del català, com a llengua vehicular, els aspectes de caràcter pedagògic i l'integració social i cultural dels nouvinguts són els objectius principals de l'aula d'acollida.
Amb els alumnes de nova incorporació es procura que assisteixin a l'aula d'acollida d'entre 6 i 9 hores, depenent de l'alumne/a i les seves característiques personals, com per exemple, la seva llengua de procedència, edat, moment del curs en què ha arribat,etc. És important que aquests alumnes no perden la referència del seu grup classe, ja que, un altre objectiu de l'aula d'acollida és que els alumnes es puguen incorporar el més aviat possible al ritme normal de les classes, amb els seus companys i companyes.
En principi, un alumne pot estar en l'aula d'acollida un màxim de 24 mesos, cal tenir en compte, però que la seva llengua materna és la que farà, en principi, que la seva estada siga més o menys llarga.
Per tal de coordinar les classes a les aules d'acollida, se segueix la programació preparada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per al nivell inicial de català. En aquesta programació es tracten temes com les salutacions, el cos, la família, etc.
Pel que fa a la metodologia cal intentar desenvolupar les quatre competències bàsiques de la llengua, es a dir, la comprensió oral, la comprensió escrita, l'expressió oral i l'expressió escrita. Per tal de consolidar els coneixements adquirits, sovint les activitats es reforçen mitjançant jocs.
En un altre nivell, degut a la manca de recursos que patim a la C.V, ací tenim l'aula de compensatòria , on es pretén en certa manera ajudar els nouvinguts a superar els entrebancs lingüístics. Aquest recurs és complementa en alguns centres amb l'aula pase que ve a ser l'equivalent l'aula d'acollida.
En aquest vídeo podreu veure què es fa a l'aula d'acollida explicat pels propis alumnes.

La fam

Ahir a l'hora del pati, quan eixia de la sala de professors per anar a prendre un tallat com faig cada dia, vaig ser testimoni d'un fet que em va fer pensar com anem de sobrats ací, al "primer món".
Resulta que una companya escarnia a un alumne perquè l'havia vist llançar al fem un entrepà sense ni tan sols haver-lo tret del plastiquet amb què sa mare (segurament molt amorosida) li l'havia embolicat. Ella li deia que això no estava bé, que el menjar no s'havia de tirar, però el xiquet (d'uns quinze anys ja, per cert) deia que és que no tenia fam, que amb el suc ja en tenia prou. Ella li digué que si no el volia que el guardara o que el donara a algú que el volguera.
Davant la insistència de la meua companya, el sense-fam va traure l'entrepà de la paperera (feia una pinta boníssima!), i en això va passar per allí un altre alumne a qui li'l va oferir. Aquest el va acceptar encantat i immediatament el va encetar i va començar a menjar-se'l amb molta gana.
Si ho veiem així, podem pensar que la fam és simplement la gana ( o no) de menjar, però no és el mateix tindre fam ací, a casa nostra, que a algun dels llocs del món on, per desgràcia, no tenen res que ficar-se a la boca.
És que no valorem la sort que tenim d'haver nascut ací? Tenim dreta queixar-nos de l'entrepà que ens ha fet la mare i dir que no ens agrada el que ens ha ficat? Pensem alguna vegada que si nosaltres no gastarem tant en tonteries per a després tirar-les, algú podria resultar-ne beneficiat?
Fes una ullada al que et conten en aquestes adreces i després torna a plantejar-te les preguntes anteriors. Ja veuràs com la teua opinió canvia.
I si no és així, almenys hauràs vist el món des d'altra perspectiva.

http://www.accioncontraelhambre.org/

http://video.google.com/videoplay?docid=6534983073957789683

http://www.fao.org/newsroom/eS/news/2004/51809/index.html

Els blocs en l'ensenyament de llengües als nouvinguts

Cada vegada que algú accedeix a un bloc s'estableix una mena de diàleg entre l'autor i el seu lector, ja que poden introduir-se comentaris i aportacions de diferents temàtiques.

Trobe que l'ús d'aquesta eina informàtica en l'ensenyament de les llengües als alumnes extrangers és especialment útil, ja que els ofereix la possibiltat de veure l'ús de la llengua fora de l'aula, en el món real.

Entre els múltiples usos educatius dels blocs, els alumnes nouvinguts poden gaudir del treball col·laboratiu amb el professor, de la interactuació amb altra gent, del fet de tindre al seu abast un nombre quasi infinit d'informacions i materials que els poden ser útils en el seu aprenentatge... però jo destacaria sobretot la socialització de les produccions de l'alumnat, el foment de la participació en activitats diverses tant lúdiques com educatives i culturals.

Crec que cal destacar el fet de l'increment de l'autoestima que poden sentir els alumnes en veure publicats els seus treballs en la xarxa.

A més de tot açò, l'alumne que participa en un bloc ha d'esforçar-se en utilitzar la llengua d'acollida correctament, i pot donar-nos a conéixer determinats aspectes de la seua cultura que ens ajudaran a ampliar els nostres horitzons.

Nouvinguts

Poc a poc el curs va passant, però en un tres i no res ens trobem amb la fi del curs i pensem que encara ens queden moltíssimes coses per fer. És el moment de parar-nos i pensar. Cal prioritzar i tirar endavant aquelles coses que són realment importants i tot això, amb les bateries amb la càrrega renovada per les vacances de Pasqua.

Durant aquest curs he aprés a treballar amb una altra perspectiva. A principi de curs, quan vaig saber que havia de fer el programa de Compensatòria em van sorgir un munt de dubtes, pors i inquietuds: havia de treballar amb xiquets que no sabien res de les nostres llengües oficials i fer-los capaços d'entrendre coses tan bàsiques per a nosaltres que ni tan sols ens hi parem a pensar.

Com s'aprén una llengua des de zero en un país nou i de vegades hostil de cara al nouvingut? La veritat és que molt prompte ho vaig tindre clar: és molt fàcil treballar amb gent que té tanta gana d'aprendre, resulta molt satisfactori veure la cara que posen els meus alumnes cada vegada que aconsegueixen entendre alguna cosa nova per a ells. És molt gratificant veure com cada dia són més capaços de moure's per l'institut apropant-se a la seua integració total, però aquesta integració no serà possible si nosaltres, els d'ací , no els acollim com ells mereixen, i us assegure que us donaran més del que vosaltres els haureu oferit mai.

Gràcies Andrei, Youssef, Abdelfattah, Karolina, Khouloud, Saida, Diego, Viktor, Anelya... i tots els altres... m'heu ensenyat una gran lliçó.

Ja estem ací

Amb aquest missatge pretenem donar-vos la benvinguda a aquest bloc on des d'ara esperem recollir totes aquelles aportacions que creieu adients.

El nom del bloc tracta de ser una crida a la integració, la solidaritat i la col·laboració. Compensem les diferències, compensem les responsabilitats, compensem tot, en definitiva per ser tots un poc més iguals i, al mateix temps, diferents.

En altre sentit, el nom del bloc ens convida a expressar com pensem respecte de diferents temes referits a l'escola o a qualsevol altre tema que ens puga sorgir.

BENVINGUTS I BENVINGUDES