Poc a poc el curs va passant, però en un tres i no res ens trobem amb la fi del curs i pensem que encara ens queden moltíssimes coses per fer. És el moment de parar-nos i pensar. Cal prioritzar i tirar endavant aquelles coses que són realment importants i tot això, amb les bateries amb la càrrega renovada per les vacances de Pasqua.
Durant aquest curs he aprés a treballar amb una altra perspectiva. A principi de curs, quan vaig saber que havia de fer el programa de Compensatòria em van sorgir un munt de dubtes, pors i inquietuds: havia de treballar amb xiquets que no sabien res de les nostres llengües oficials i fer-los capaços d'entrendre coses tan bàsiques per a nosaltres que ni tan sols ens hi parem a pensar.
Com s'aprén una llengua des de zero en un país nou i de vegades hostil de cara al nouvingut? La veritat és que molt prompte ho vaig tindre clar: és molt fàcil treballar amb gent que té tanta gana d'aprendre, resulta molt satisfactori veure la cara que posen els meus alumnes cada vegada que aconsegueixen entendre alguna cosa nova per a ells. És molt gratificant veure com cada dia són més capaços de moure's per l'institut apropant-se a la seua integració total, però aquesta integració no serà possible si nosaltres, els d'ací , no els acollim com ells mereixen, i us assegure que us donaran més del que vosaltres els haureu oferit mai.
Gràcies Andrei, Youssef, Abdelfattah, Karolina, Khouloud, Saida, Diego, Viktor, Anelya... i tots els altres... m'heu ensenyat una gran lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada