Una llengua que camina

Una recomanació molt recomanable de l'amic i company Raül Ibiza

El meu nom és Kimbo

Canvia el teu nom per KIMBO

PEL DIA DE LA PAU: UN MÓN MILLOR

A l'escola dels meus fills hui s'ha celebrat el dia de la Pau d'una manera fantàstica: han eixit tots els xiquets al pati i junts han cantat cançons per la Pau. Esperem que siguen escoltades per aquells que tenen a les seues mans que els desitjos pronunciats pels xiquets es facen realitat.

Un dels temes que més m'ha agradat, i que a l'escola porten tota la setmana com a música d'entrada i eixida, és aquest que us deixe ací: Un món millor. Gaudiu-ne de tot ell ja que la música i la dolçor de les veus que el canten us impregnarà. A més us en deixe també la lletra per tal que no en perdeu el significat.

Enhorabona als mestres de l'Alfàndec per aquesta celebració. Pense que açò pot aportar molt als nostres xiquets.

El món seria més feliç

si tots fossim amics.

Jugar tots junts, cantar tots junts,

seria divertit.

El món seria molt millor

si no tinguéssim por

si sense demanar perdó

poguéssim ser com som.

El món seria més humà

si tots fossim germans

si ens agaféssim de les mans

com mai no hem fet abans.

En un altre món

és el món que volem

és el món que volem

en un altre món.

Cal dir res més?

Crec que ja està tot dit, no? He rebut aquesta imatge per correu electrònic i m'ha semblat digna per a compartir-la amb tots els qui, com jo, penseu que tots tenim dret a una vida digna.

Nou curs

Després de tant de temps sense escriure res de nou al bloc, hui m'he decidit perquè sent la necessitat de parlar d'un tema que veig candent al centre on treballe aquest curs: la intolerància.
El meu nou destí és un lloc multiracial, un lloc on cada dia conviuen alumnes de diferents ètnies: gitanos, àrabs, "paios", orientals... i he de dir que em resulta esborronador veure el racisme que reflecteixen la majoria d'ells.
Per a mi, és evident que els xiquets només reflecteixen el que veuen al món dels majors i sobretot, en casa seua. Cada dia repeteixen "moro de mierda, vete a tu país" i d'altres frases d'aquest tipus que em fereixen l'oïda, i el cor. Des del meu humil lloc de professora intente que comprenguen que, tot i que som diferents, tots som iguals, tenim uns sentiments, uns desitjos, unes inquietuds i unes necessitats vitals i sentimentals que ens fan iguals. Però no sé si res de tot això els arriba. Si no canvia la visió del món que els ofereixen a casa, el que pugam fer a l'escola serà com un minúscul gra d'arena en un desert, tanmateix, mai no hem de perdre l'esperança d'un món millor, per això som educadors, no?
M'agradaria, per això, demanar que si sabeu d'algun tipus de material o recurs que puga fer servir per tal de tractar d'obrir-los un poc els ulls, me'l fereu conéixer.

Home, quin futur ens espera?

Aquesta pel·lícula ha estat llançada al món sencer de manera gratuïta el 5 de juny passat, el Dia Mundial de l'Ecologia. En ella es fa un repàs a la història del nostre planeta i se'ns recorda d'on venim i cap a on anem. Mitjançant unes imatges precioses es fa un toc d'atenció sobre quines són les possibilitats de mantenir el nostre món tal com el coneixem per tal que les generacions futures el puguen heretar i gaudir en les millors condicions.
Però ací el que paga la pena és que veieu la pel·lícula atentament mentre escolteu la narració i decidiu per vosaltres mateixos quina opinió us mereix.

http://www.youtube.com/watch?v=SWRHxh6XepM

Vacances

Ja quasi acaba el curs. En un moment com aquest tots estem bastant saturats i pensem en les vacances com el moment ideal per a fer allò que més ens agrada o simplement per a no fer res.
Si sou dels qui us heu plantejat no fer res us recordaré una cosa: el temps passa i mai no torna. Quina frase més tòpica, no? però no per això deixa de ser una veritat com una casa. La meua recomanació és que aprofiteu cada moment per a passar-lo de la millor manera possible, com més us agrade o més profit en pugueu traure. I no penseu que m'he posat filosòfica ni que em pense tindre cap tipus de saviesa. Simplement tenia ganes de recomanar-vos la lectura d'un llibre aquestes vacances: es tracta d'un llibre escrit per un company professor de geografia i història, Josep Villaroya.
La globalitza...què? ens parla del fenomen de la globalització d'una manera clarificadora i fàcil d'entendre per a qualsevol lector, ja que els protagonistes són una colla de joves a qui han encarregat un treball de l’institut sobre la globalització i es presenten en casa d’un mestre i amic, Biel, per tal que els ajude a resoldre dubtes. Aida, Pau, Alba i Rafel senten parlar de la globalització gairebé tots els dies i els afecta en les seues vides (moltes vegades, fins i tot, sense saber-ho): l’especulació, la precarització del treball, la dificultat per a trobar casa, la deslocalització de les empreses als països del Sud, la fam, els guanys multimilionaris dels bancs i les multinacionals, el consumisme, les migracions, la borsa, Internet, el canvi climàtic… El mestre-amic comença aclarint alguns conceptes per tal d’evitar malentesos. Tot seguit, Biel fa una ullada a l’estat del món des de diferents perspectives, i més tard pretén fer comprendre els joves que cal analitzar el sistema-món capitalista, que cal estudiar les causes que fan que el món actual siga com és, que no res succeeix per casualitat. Finalment, a l’últim capítol del llibre, el mestre els explica que hi ha alternatives a aquest món, i que el nostre futur, i el del nostres fills i filles, dependrà de què fem a hores d’ara. El futur no està escrit, i un món més just i més sostenible no només és possible, és imprescindible. Les utopies són possibles… i cal que les construïm entre tots i totes.
Per cert, el llibre el podreu trobar editat per Edicions del Bullent dins la col·lecció "Claus per entendre el món", i penseu com diu el subtítol d'aquest llibre que "un altre món no només és possible, és imprescindible"

Pink i "Dear Mr. President"

Visitant el bloc que elabora el meu company Paco López amb els seus alumnes de l'assignatura de "Valencià: llengua i imatge", he trobat aquest video de la cantant Pink. És purament una invitació a la reflexió. No deixeu de fer-li una ullada.

Per cert, no us perdeu tampoc l'oportunitat de visitar el bloc de Paco López

http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/posts

Recursos

Una de les intencions d'aquest bloc és ser una eina útil de consulta per a tots aquells que la vulguen fer servir. És per això que us he deixat al marge tres nous elements.
El primer d'ells és un calendari on aniré incloent aquells esdeveniments que considere oportuns.
El següent és un traductor d'idiomes que em sembla molt útil per als possibles visitants d'aquest bloc, el qual pretén ser lloc obert a gent de molt diverses llengües nadives.
Per últim, seguint amb la mateixa vocació de servei us deixe un diccionari que us podrà resoldre tots aquells dubtes que pugueu tindre respecte del lèxic de la nostra llengua.
Per cert , s'accepten suggerències...